Capitol 8.

Cuan van arrivar un só com de terratremol va alertara tot el mon.

Anonim-: ALAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAARRRRMAAAAAAAAAAAAAAAAAA.

Derrepent, tot el mon va tombar les taules a terra i es va amagar darrere de elles.
Van esperar tots en silencia a que ocorregera alguna cosa. pero no. Tot estava tranquil.

Pamela-: Que ha sigut aquest soroll?

Jaime-: Pareix un grunyit dels no-morts.

Jones-: Es el meu estomac...no he esmorçat i tinc gana.

Poc mes aten a Jaime per a que no li arrancara el cap a Jones per l'esglai.

Pamela-: ara que ho pense ens estem quedant sense menjar, deuriem anar a la cantina per a vore si ens queden suministres.

Aitor-: Bona idea. el grup de recollida estarà compost per Jaime, Pamela, Paula, el nou i jo. No tardarem mes de 30 minuts. si tardem mes tanqueu les portes .

Tots els que havia anomenat Aitor es van apropar a la taula on fabricaven les armes i tots van agarrar una especie de pistola feta amb un des-hodorant i un encenedor. van descobrir que era la manera mes eficaç per a acabar amb ells.

Al cap de 5 minutos, cuan ja van estar tots equipats amb armes i un tipus de escut fabricat amb fusta, van eixir per la porta indecisos.
Jones estava molt nerviós després de observar la escena que avia ocorrit amb Pamela minuts avanç, el que menys volia era tornar-se a trobar amb un d'aquells dimonis.

Capitol 7

Van entrar ,a Jones li va cridar molt l'atenció  com la gent a partir de tot el que s'encontrava en aquell espai el convertia en armes per a lluitar contra els zombis.El xic tan misteriós de la porta que tenia un parxe en l'ull es va presentar:

Aitor:-M'anomene Tilla ,Aitor Tilla ,segurament m'has vist en algun dels  patis,t'assentes prop nostra en el pati.
Jones:-Si et dic la veritat no me'n recorde si t'he vist o no, per  cert ,soc Jones ,Paco Jones .
Pamela :-Heu acabat? Treballem o ens prenem un cafè?
(Pamela s'en va anar a la segona mesa o estaven treballant con cadires ,meses i estanteries )
Jones:Una pregunteta, Pamela es de deure molts cafès no?
Aitor:-JAJAJAJA Te'n deu un?
Jones :-Ara dos JAJAJA.
(Aitor i Jones s'en van anar a ajudar-les.Jones va arribar a la primera taula acompanyat de Aitor ,i ell va  va procedir a presentar-los a tots)
Aitor-:Aquest es Jones .

(Tots van a començar a dir els seus noms .)
-Jo soc Paula ,pots cridar-me Pau
-Jo Jaime i preferisc que treballes a perdre el temps.
Aitor:No li fages ni cas,esta esgotat i  preocupat,i aço mala combinació.Vine,anem amb Pamela.

Capitol 6

Quan van eixir estava tot tranquil. Van avançar recte direcció a les escaletes que donaven al bar del institut. Jones es va amagar a un canto esperant que Pamela li dona-se permís per a avançar, ja que ella estava mes experimentada en el tema zombie. Van avançar tots dos a un altre canto darrere de la biblioteca, quan de sobte un zombie va aparèixer per la esquena de Pamela i li va agarrar. Ràpidament, ella va donar-li un cop de karate i  amb un desodorant i un encenedor va acabar amb la no-vida del zombie que volia menjar-se-la.

JONES: QUE MERDES HA SIGUT AÇÒ??????

PAMELA: ja t'ho he dit, ara tens la prova definitiva de que açò es un infern. Anem avançant avanç de que aparega el seu company.
ovar ètica.

(referint-se a un zombie que estava menjant-se a una netejadora uns metres mes allà)
 

van arribar a la porta de la biblioteca i Pamela, mes nerviosa que mai va donar tres cops a la porta.

ANÒNIM: CONTRASENYA?!

PAMELA: Ni en 100 anys aconseguiré aprovar ètica.

ANÒNIM: Correcte.

(es van escoltar un sorolls com de  darrere de la porta i un xic amb un partxe a l'ull dret)

Capitol 5

 Capitol 5.

En un principi no va cedir  però va insistir molt i li va contar amb tant de detall el que ocorria fora que no li va quedar altra que creure-la.
    
JONES:-Es broma?

PAMELA:Tonar-li la trompa al xic.Que pesat ets amb el mateix.

JONES:-Val et crec.Que fem?

PAMELA:Jo vaig a intentar arribar amb vida on estan els demés refugiats.

JONES:Després de tirar-te damunt meua et marxes com si no hagués passat res?

PAMELA:No,si vols et convide a un cafè.

JONES:-Ho anote per si de cas sortim amb vida d'aquesta.Me'n vaig amb tu.

PAMELA:Com em mosseguen per la teua culpa em menjaré el teu cervell primer. Encara que em quede amb fam.

Pamela li va explicar una serie de coses que tenia que fer per a no cridar l'atenció dels zombies.Quan Jones va comprendre el que Pamela li va explicar es van decidir a eixir del bany.

Capitol 4

CAPITOL 4

Mentre, en l'altra banda del institut un xic anomenat Jones que no coneixia els fets ,degut a que estava fent campana en el vestuari del gimnàs quan de sobte va sonar el timbre del pati.Es va disposar a eixir al pati quan es va encontrar amb l 'Apocalipsis als seus nassos.En un principi va pensar que es tractava d'una festa ja que era la vespra de Hallowen. Va obrir la porta un altre cop per a reunir-se amb els seus companys per a celebrar-ho, però quan fou a eixir una xica es va llançar damunt d'ell i va tancar la porta d'un colp.

JONES:- Però que fas botja?

XICA:- Com que botja?Si no haguera tancat la porta estaríem els dos morts.

JONES:- Però de que estas parlant?

XICA:- Del que hi ha fora. Ha començat l'Apocalipsis Zombie.

JONES:I per cert ,Com t'anomenes?

XICA:Pamela, I tu?

JONES:Paco Jones, però en veritat em diuen Jones.

CAPITOL 3

Capítol 3 

La xica es va marxar a la seua casa, al dia següent a primera hora es va començar a trobar mal. La professora li va suggerir que cridara a casa per anar-se i quan estava en Secretaria li va pujar la febre, uns minuts després es va desmallar i va morir. Tots creiem que estava morta però de sobte es va alçar d'un costat al altre  i va mossegar al professor de matemàtiques, fins a matar-lo. Ell també es va alçar propagant un apocalipsis zombie. Ja eren 14 zombies i augmentant, les portes estaven bloquejades i davant de elles  un grup de zombies  les vigilava, la gent no podia eixir del institut.


Els zombies tardaven com 15 minuts en entrar en les aules on es refugiaven els alumnes i algun que altre professor. Si aconseguien entrar no hi quedava ningú viu.La classe de 4ºA fou la primera en infectar-se per la xica zombie que va començar tot açò.Si no mencionem al xic que esperava en el seu escondit per a mes tard atacar. Seguien augmentant el nombre de zombies per tant tardaven menys en entrar a les aules i acabar amb tots ells.

CAPITOL 2

Capitol 2

Buscàvem per tot l'institut però el cos del xic seguie sense apareixer.

Vam passar tres dies, i van ocórrer successos estranys, els alumnes començaven a doner-se de baixa. Un dia una alumna va aconseguir que l'obriren el bany i quan va entrar va vore les parets plenes de sang i va escoltar un soroll estrany en el bany de discapacitats. Es va apropar silenciosament a la porta del bany i rosant el pom amb temor aconseguí obrir-la. Va vore un nen enrodillat en terra amb el cap dins del vàter. Es va acostar per a comprovar com es trobava aquell nen, o si segui amb vida.

En un intent de traure-lo del vàter el nen va despertar, i la va mossegar en la monyeca.

La directora frenà a la xica en sec mentre li ho contava i assegurava que tenia molta imaginació inclús va insinuar el consum de substancies estupefaents. Ella va suplicar que la escoltaren i la directora va afirmar després de escoltar-la que se havia inventat una historia de zombies.

 HOLA, SOM MIRYAM Y ALICIA. En aquest blogg volem fer una cosa diferent ,anem a contar-vos una historia d'un xic que va a donar molt que parlar.Si voleu saber mes no pareu de llegir.

CAPITOL 1

 CAPÍTOL 1

Tot va començar un dimarts a segona hora, estàvem fent classe de TMI a l'aula d'informàtica tot el món sol estar molt cansat a eixa hora i en un principi creiem que el que li va passar a aquell xic era normal però no va  ser així. A meitat  de la classe,un xic de 4 A que tenia una fam descomunal va començar a menjar-se l'entrepà que tenia molt bona pinta i que al final li va costar la vida.Al segon mos fou directe a la seua gola fent qui li faltara l'aire. Quan ens en vam donar conte ja estava  estirat a terra sense moure i mai més es tornaria a alçar. O això creiem tots. Ningú el coneixia molt bé ,ja que va arribar el aquest any i no va durar molt.Tots sentíem llàstima però no vam arribar a  vessar cap llàgrima. Quan per fi va arribar la directora vam moure el cos del xic a una aula buida.La directora fou a rebre als pares del xic i els va dirigir a l'aula on es trobava el seu cos però aquest ja no hi era. Els seus pares per un moment van pensar que es tractava d'una broma però mes endavant tornarien a tindre al seu fill o millor dit part del seu fill. CONTINUARÀ...  .